Marató

92hLa sortida va ser molt dolenta, molt. Pitjor no es podia sortir. Malgrat tot, no es va situar el darrer de la cursa… hi havia que ho havien fet inclús pitjor, encara que semblés impossible. En qualsevol cas, molt aviat va quedar força endarrerit. Agafar el seu ritme habitual va portar-li una bona estona. Superat el primer tram de pujada es va començar a trobar còmode corrent. Anava al seu pas i va començar a avançar alguns corredors. Guanyar posicions li donava confiança i provocava que avancés corredors més ràpidament. Es retroalimentava. En relativament poca estona es va situar cap a la meitat del ja estirat grup de corredors.

Quan se’n va adonar que escalar posicions no era una utopia li va entrar la pressa. Volia guanyar llocs a la classificació el més ràpid possible, abans de que el grup de corredors es comencés a trencar i quedessin espais buits entre els participants. Progressar per aquests espais buits resultava difícil i, sobretot, requeria d’un esforç físic i mental superiors. Anava avançant corredors quan va arribar la primera ascensió important de la cursa. Una forta pendent molt llarga. En aquells moments es trobava en la meitat superior de la classificació. Aquella pujada va tenir dos efectes: un de positiu i un altre de negatiu. El positiu va ser perquè hi havia corredors davant seu que patien més que ell i van començar a quedar-se endarrerits, motiu pel qual els va sobrepassar amb molta facilitat. L’efecte negatiu va ser que la cursa es va trencar, i un grup de vuit corredors va agafar un cert avantatge per davant de la resta.

Al arribar al punt més elevat del recorregut i iniciar el descens estava situat en dotzena posició. La distancia entre el grup que comandava la cursa i els seus perseguidors s’anava, gradualment però inexorablement, eixamplant. Va augmentar una mica el ritme, per tal d’aproximar-se als que anaven al capdavant de la cursa. Quan va accelerar un parell més de corredors van seguir-lo, i els tres van obrir un petit forat amb la resta de participants. En un tram de descens bastant pronunciat va relliscar i quasi va estar a punt de caure. Va trontollar cap endavant i endarrere però finalment va conservar l’equilibri. El dos que l’acompanyaven li van agafar un centenar de metres de distància. Havia de recuperar el seu pas habitual altre cop per poder escurçar la distància que li portaven. Poc a poc, i aprofitant un altre tram de la cursa amb un xic de desnivell, va aconseguir tornar a contactar amb els altres dos corredors, primer, per, seguidament, superar-los i agafar-los-hi avantatge. Estava pletòric.

Llavors es va fixar l’objectiu d’arribar fins el grup que anava conduint la cursa. El tram que havia de fer en solitari resultava el més complicat. Havia de “tirar” tot sol sense l’ajut de cap altre corredor, i hi havia el perill d’esgotar-se infructuosament. Li van començar a entrar dubtes, que es van esvair quan va comprovar que guanyava terreny al darrer corredor del grup capdavanter. Veure que s’hi acostava li va donar ales, i li va semblar que el cansament era menor i més suportable. Al cap d’uns llarguíssims vint minuts va agafar al vuitè classificat. Aleshores va entrar en una fase de consolidació en la que va emmotllar la cadència de la seva gambada a la de la resta del grup. Sense fer cap acció espectacular va anar, com qui no vol la cosa, escalant posicions fins a situar-se en segon lloc.

Va calcular que portaven quasi dos terços de la cursa, i va decidir prendre’s un descans per tal de recuperar forces per l’assalt al liderat. Al poc de baixar el ritme i guiar-se per les passes del primer, va començar a notar cansament, un cansament més mental que físic. Va començar a preguntar-se què feia en aquella cursa, perquè volia posar el seu cos al límit, si seria capaç d’aguantar fins el final, si tot plegat tenia sentit… Inconscientment va va començar a anar més lent i un corredor que li anava just al darrere va ensopegar amb ell i els dos van anar pel terra. Van ser només uns quants cops i esgarrinxades, però la caiguda va tenir lloc a l’inici d’una forta pujada i quan va voler reprendre la cursa les seves cames li van aconsellar que s’ho prengués amb calma. No podria tornar a agafar el ritme fins que s’acabés aquella pujada de la que no veia el final i li semblava interminable. Va ser el moment més dur que va passar, i va pensar seriosament en abandonar. En contra de tota lògica no ho va fer, sinó que va seguir ascendint tan ràpid com podia confiant en recuperar terreny quan arribés dalt.

En la llarga recta que seguia al final d’aquell puig, va poder agafar la referència de la distància que li portaven els que estaven al capdavant. “Tampoc és tanta”, va pensar. Poder-los veure el va animar, i instintivament va començar a accelerar. Es tractava d’un tram bastant pla que li era propici, i ràpidament va poder comprovar com les distàncies s’escurçaven. Quan va sobrepassar un rètol que indicava que faltaven cinc quilòmetres va veure clar que podria contactar amb els primers. I minuts desprès així va succeir. Els va agafar i, sense pensar-ho gaire, es va tornar a col·locar segon. No era moment de pensar amb estratègies o descansos. Ja no quedava temps i havia de donar tot el que tenia.

I llavors va pensar que estava preparat per iniciar l’assalt al lideratge. Ho va provar diversos cops i de maneres diferents, però situar-se líder de la cursa semblava missió impossible. Va arribar a l’alçada del que anava primer en vàries ocasions, però en cap el va poder superar. Canvis de ritme sobtats, progressius, per l’esquerra, per la dreta… ho va intentar tot. Però era un gran atleta i resistia a la perfecció els seus atacs i escomeses. Transcorreguts deu minuts llargs se’n va adonar que mai podria avançar al primer de la cursa. Era més fort, més alt i la seva gambada més llarga, amb lo que havia d’augmentar molt el pas si volia seguir-lo i avançar-lo. I ja no tenia forces suficients per sortir vencedor d’aquell repte. El temps corria en contra seu, atès que a aquella velocitat s’esgotava massa ràpid. Aleshores es va fer la gran pregunta: “Té sentit continuar a la cursa sabent que mai podré ser el primer?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s