Tres

cerezas0Treballàvem junts en una entitat bancària. Ens distanciaven deu anys i un passadís. La Dolors en tenia trenta-sis. Ella en a mi “em posava”. A ella “li posava” la vida. Sempre m’havien atret les dones més grans que jo. Ella solia arribar a la feina amb sabatilles esportives, ja que sempre venia caminant. “És una manera barata i conciliadora de fer exercici”, solia dir. Només arribar es treia les sabatilles i es quedava descalça. Li agradava caminar descalça, i només es posava les sabates de tacó negres quan havia d’absentar-se per una reunió. Quan volia pensar es posava a passejar pel passadís amunt i avall. M’encantava veure-la caminar descalça. Caminava de forma diferent, amb moviments felins, molt sensuals. Més d’un cop m’havia quedat embadalit mirant-la com passejava… Llavors jo no ho sabia, però ella sí sabia que m’agradava veure-la caminar descalça.

Normalment solíem menjar junts tots els companys de l’àrea, però un dia, diria que de casualitat i intencionadament a parts iguals, va arribar l’hora de dinar i estàvem els dos sols. Vaig proposar-li canviar el lloc habitual on anàvem per un petit restaurant italià a prop de l’oficina. A tots dos ens encantava la pasta. Aquest dinar va canviar la meva forma d’entendre les relacions. La conversa va agafar un gir inesperat i va derivar cap a la vida sentimental de la Dolors.

  • En la meva vida hi ha tres homes.
  • Tres?! – vaig exclamar.
  • Sí, tres. Un és el meu marit, l’altre és el meu amant i el tercer el meu millor amic.

La veritat és que em vaig quedar sense saber què dir. Ella va continuar parlant mentre mostrava un petit somriure triomfal.

  • El meu marit em dona estabilitat, tan econòmica com emocional. És treballador i intel·ligent però molt avorrit. M’estima molt i es preocupa perquè tingui tot el que necessito per viure.
  • I tu l’estimes?

Va quedar-se uns instants pensativa, però la seva resposta va ser contundent.

  • Sí, encara que potser menys que ell a mi.
  • L’estimes però tens un amant…
  • Sí, tinc un amant perquè em satisfà, i molt bé, el meu desig sexual, la versió més animal de mi. No ha de pensar sinó que ha de fer, ha de donar-me plaer; i jo a ell, és clar. El sexe sempre l’he entès com un joc de dos… mínim! És dels que es passa la vida al gimnàs i, realment, fa goig veure’l!
  • Dons mai podré ser el teu amant, lo del gimnàs no va amb mi – vaig dir amb un cert punt de desencís.
  • Això mai se sap! – va respondre la Dolors picant-me l’ullet – No tots els meus amants han estat “carn” de gimnàs.

Vaig esbossar un tímid somriure de complicitat.

  • I l’estimes? Vull dir al teu amant…
  • No, no l’estimo pas, ni ell en a mi. Hi ha un pacte no escrit. A més, per exemple, el que ara tinc és una bestia sexual, però d’aquí dalt – va dir tocant-se el cap – res de res.
  • I l’amic?
  • El meu amic és la persona per la qual no tinc secrets, ho sap tot de mi, no l’hi amago res. Això significa que hi confio plenament. És un home que em va sorprendre des del primer moment. És diferent, a vegades em sembla que estic parlant amb una dona. És la persona que més m’entén, millor que moltes amigues meves.
  • I amb ell no hi ha sexe?
  • No, no en hi ha. Només alguns petons… a vegades resulta tan encantador que me’l menjaria, i m’és difícil estar-m’hi!
  • I per què no?
  • Perquè un cop va passar, però a partir d’aquell moment la nostra relació es va començar a espatllar fins que va desaparèixer. No és una bona idea.
  • O sigui que hi ha hagut més homes en la teva vida a part dels actuals?
  • Bé, de marits només en hi ha hagut un. D’amants n’he tingut varis, sí. I d’amics només dos. L’actual i amb el que la vàrem espifiar.
  • I per què no et separes del teu marit?
  • Perquè l’estimo i sé que si el deixés s’enfonsaria. És el pare de la meva filla i és un bon pare. I, a la seva manera, també és un bon marit…
  • Estàs amb ell per compassió?
  • No, i ara! Això no ho faria mai! Només complemento carències…
  • Però li amagues?
  • Perquè no ho entendria i per a mi no és tant important. Puc canviar d’amant, no de marit.
  • Segueixes al seu costat perquè tens sentiment de culpabilitat?
  • No, tampoc. Per estrany que et pugui semblar mai m’he sentit culpable. Buscant estar bé, com fa tothom, he acabat on estic quasi sense adonar-me’n. No vaig planificar tenir un amant. Va sorgir. El meu marit no és, precisament, el millor amant del món. Un bon dia va aparèixer un home que va saber-me seduir, i va passar. Però no em penedeixo de res.

Va fer una pausa com si estigués buscant les paraules adients.

  • Al cap d’uns mesos vaig sentir que em faltava alguna cosa. Vaig veure que necessitava compartir tot el que sentia, tot el que pensava. Compartir-ho amb alguna persona que m’entengués, amb la que pogués ser completament jo i amb la confiança suficient per demanar-li consell. No podia fer-ho amb el meu marit i en un amant no buscava això… D’aquí va sortir el meu millor amic.
  • Tot plegat no resulta una mica contradictori?
  • Contradictori? No, no ho sento així. A vegades penso que les contradiccions representen, precisament, el contrari del que semblen. Acabant resultant d’una lògica aclaparadora. Són un instrument que tenim per donar equilibri a la nostre existència. Visc tres vides diferents que mai es creuen i en les que sóc totalment protagonista. En les tres m’hi sento a gust, les tres es complementen i les tres les gaudeixo al màxim. Què més puc voler?

M’estava explicant els detalls de la seva vida sentimental i jo no sabia què dir ni, sobretot, què pensar.

  • I és curiós, – va continuar –, paradoxalment qui em fa sentir dona és el meu amic. Amb unes paraules tendres, una carícia suau desproveïda de càrrega sexual o un petó en el moment oportú, és capaç de fer-me pujar al cel.
  • El teu amic coneix l’existència dels altres “dos homes de la teva vida”?
  • Sí, ell sap tota la veritat. El meu amant només sap que estic casada. I el meu marit no sap res de tot això.
  • Es coneixen entre ells?
  • No, no es coneixen, pertanyen a mons diferents.

Va haver-hi un silenci que amenaçava amb allargar-se massa.

  • Al costat del que m’expliques la meva vida és d’un avorrit total. Només estic divorciat i, ara mateix, sense parella. Res a veure amb la teva!
  • Això és perquè vols.
  • Perquè vull? No sé jo…
  • Ets “guapet”, saps parlar i tens sentit de l’humor. Què més necessites? Segur que hi ha moltes dones que cauen rendides als teus peus…
  • Alguna en hi ha, alguna en hi ha – vaig dir-li sense poder reprimir el riure – Però no em convencen!
  • Amb els meus amants acostumo a començar només parlant… – va deixar anar amb to insinuant.

De sobte el cor se’m va accelerar. M’estava dient el que jo creia? La Dolors m’estava proposant que fos el seu amant?

  • El teu millor amic actual va ser abans amant? O a l’inrevés?
  • Tu vols saber massa…
  • Em provoques.
  • Tu què diries? – va dir esgrimint un somriure murri.

Durant els set mesos següents a aquest dinar vaig ser dos dels homes de la seva vida. Desprès es va acabar i ens vam deixar de veure, dons jo vaig marxar del banc.

Quinze anys més tard ens vàrem trobar, de casualitat, en una gran superfície.

  • Hola Dolors, quan temps sense veure’t!
  • Hola! Sí, des de que vas marxar del banc.
  • Encara hi treballes?
  • Sí, segueixo al peu del canó, ara com a cap del departament.
  • Molt bé! Me’n alegro.

Anava sola i li vaig proposar fer un cafè. Desprès de parlar de temes laborals no em vaig poder estar de preguntar-li per la seva situació “sentimental”.

  • Encara vius tres vides paral·leles? O potser fins i tot alguna més? – vaig dir picant-li l’ullet.
  • Uy no! Aquella fase de la meva vida es va acabar. Ara visc una sola vida, i apassionant com les tres que tenia abans juntes.
  • Amb el teu marit?
  • No, ens vàrem divorciar. Un dia vaig deixar-me anar i me’n vaig anar al llit amb el meu amic. I me’n vaig adonar que no havia follat, havia fet l’amor… Alguna cosa va despertar dins meu, vaig veure clar que m’havia d’arriscar. I aquest cop ha sortit bé… de moment!
  • I tu? Estàs amb algú?– em va preguntar.
  • Jo? La meva vida sentimental no s’assembla gens a la que tenia fa quinze anys, és molt més emocionant. Vaig inspirar-me en tu!
  • En mi? – va exclamar obrint molt els ulls – Explica, explica… encara que només sigui pel copyright.
  • És una historia llarga. Això ha de ser sopant o prenen una copa. Aquí en mig d’un centre comercial li treu tot l’encant.

Abans de acomiadar-nos ens vàrem intercanviar els telèfons i vàrem quedar que ens trucaríem. Quan marxava del centre comercial vaig pensar que ja no recordava què era fer l’amor…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s