El pròleg / El prólogo

Katherine-Hepburn-y-Spencer-TracyQuedàvem de tant en tant per dinar o per prendre’ns una copa de vi… bé, una o unes quantes! Ens posàvem al dia, ens explicàvem les nostres angoixes, els plans de futur, i  criticàvem amics i família si venia al cas. I rèiem, rèiem molt… Però el nostre tema preferit eren els llibres. Als dos ens apassionaven.

  • Ha caigut a les meves mans un llibre sobre la historia d’amor que hi havia entre Katherine Hepburn i Spencer Tracy. Explica una anècdota que em va agradar molt. L’Spencer, poc abans de morir, li va regalar un llibre de relats curts escrits per ell mateix. En el pròleg del llibre va escriure-hi el següent:

El llibre que ara tens entre les teves mans és únic, no se’n ha fet cap exemplar més. Perquè el tens tu? Perquè tu m’has inspirat totes les històries que conté. La teva màgia està present en tots aquests relats, per això el seu títol és el teu nom. Sé que no són grans relats. De ben segur que mai guanyaran cap premi ni aquest llibre es convertirà en un “best seller”, però sí que puc assegurar-te que tots han estat escrits amb el cor. En cadascun d’ells, a més de tu, he deixat un trosset de mi. L’única persona que pot ajuntar tots els meus trossets ets tu. No em sap greu haver despullat els meus sentiments escrivint aquests relats. M’hi buidat perquè volia donar-t’ho tot… vals la pena. Només dependrà de tu que estiguem junts a través d’aquests relats. Si deixes que les meves paraules s’endinsin en el món de la teva mirada viurem una historia d’amor diferent en tots ells. Llegir-me serà el més semblant a besar-nos que em puc imaginar. De fet sempre he pensat que t’escrivia els relats perquè no podia besar-te cada cop que ho desitjava. Amb aquest llibre, encara que només em vulguis a estones, sempre podràs tenir-me. Els teus ulls són els únics que ens poden donar vida, només els teus ulls…”

  • Què bonic! M’has de deixar llegir aquest llibre. M’encantaria viure un amor així i que escrivís coses com aquestes només per a mi.

En aquell moment no sabia que, anys més tard, la persona que tenia asseguda davant seu faria realitat el seu desig…

El prólogo / El pròleg

Quedábamos de vez en cuando para comer o para tomarnos una copa de vino… bueno, una ¡o unas cuantas! Nos poníamos al día, nos contábamos nuestras angustias, los planes de futuro, y criticábamos amigos y familia si era de menester. Y nos reíamos, reíamos mucho… Pero nuestro tema preferido eran los libros. A los dos nos apasionaban.

  • Ha caído en mis manos un libro sobre la historia de amor que había entre Katherine Hepburn y Spencer Tracy. Cuenta una anécdota que me gustó mucho. Spencer, poco antes de morir, le regaló un libro de relatos cortos escritos por él mismo. En el prólogo del libro escribió lo siguiente:

El libro que tienes ahora entre tus manos es único, no se ha hecho ningún ejemplar más. ¿Por qué lo tienes tú? Porque tú me has inspirado todas las historias que contiene. Tu magia está presente en todos estos relatos, por eso su título es tu nombre. Sé que no son grandes relatos. Seguro que nunca ganarán ningún premio ni este libro se convertirá en un “best seller”, pero sí puedo asegurarte que todos han sido escritos con el corazón. En cada uno de ellos, además de ti, he dejado un pedacito de mí. La única persona que puede juntar todos mis pedazos eres tú. No me arrepiento de haber desnudado mis sentimientos escribiendo estos relatos. Me he vaciado porque quería dártelo todo… vales la pena. Sólo dependerá de ti que estemos juntos a través de estos relatos. Si dejas que mis palabras se adentren en el mundo de tu mirada viviremos una historia de amor diferente en todos ellos. Leerme será lo más parecido a besarnos que puedo imaginarme. De hecho siempre he pensado que te escribía los relatos porque no podía besarte cada vez que lo deseaba. Con este libro, aunque sólo me quieras a ratos, siempre podrás tenerme. Tus ojos son los únicos que nos pueden dar vida, sólo tus ojos…

  • ¡Qué bonito! Has de dejarme leer este libro. Me encantaría vivir un amor así y que escribiera cosas como éstas sólo para mí.

En ese momento no sabía que, años más tarde, la persona que tenía sentada frente a ella haría realidad su deseo…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s