Conjunció

ConjuccióCaminava cap al pàrquing intentant oblidar els maldecaps d’un dia de feina molt intens quan la imatge de la Gloria em va venir a la memòria. Feia dies que no en sabia res i tenia ganes de parlar-hi. Vaig dirigir-me cap a l’hospital per mirar de veure-la. Ella havia estat el meu primer amor impossible. Amb el pas del temps n’hi van aparèixer dos més… Totes tres eren dones excepcionals. Tres dones que és impossible conèixer-les i no enamorar-s’hi. I jo no en vaig ser una excepció. Les tres eren altes, morenes i de les que no passen desapercebudes en cap reunió social. Amb un cert punt de timidesa, més accentuat en el cas de l’Eli i menys en el de la Gloria, que les embolcalla amb una aurèola d’innocència i ingenuïtat que enamora. Una qualitat que tenen en comú és la passió per viure el moment. Està amb elles mai és avorrit i mai es queden aturades sense saber què fer o què dir. Res en elles és rutinari. Om diria que cada dia es reinventen a sí mateixes… Mantinc el contacte amb totes tres, però no sabria dir de quina n’estic més enamorat. Potser de l’Eli, però totes tres tenen el do de fer que el meu dia canviï a millor. Entre elles no es coneixen, crec… Només saben de l’existència de les altres dues perquè jo els en hi parlat. Us les presentaré en l’ordre en que les vaig conèixer…

Gloria

Apassionada pel seu treball, es sacrifica sempre per la feina en detriment del seu temps de lleure. No cal que ningú li ho demani. Sempre pendent del mòbil, pot deixar-te amb la paraula a la boca si creu que la feina reclama la seva atenció. Molts cops quan penso en ella, em ve al cap una frase que em va dir la primera vegada que ens vàrem despullar, metafòricament parlant, a la que li vaig donar voltes durant molt de temps: “En a mi el sexe m’interessa zero”. Encara avui no sé si m’ho va dir perquè aprofundís en aquest aspecte o per deixar-me clar que jo no l’interessava en absolut. Malgrat les seves paraules sempre he pensat que no és cert. De fet, crec fermament que és la més sexual de les tres. Clar que és possible que jo en faci una lectura equivocada… Bona estratega, amb mentalitat cent per cent analítica i amb una gran capacitat d’anticipació en la seva vessant professional, en la seva vida privada canvia la racionalitat i el raonament cartesià per la impulsivitat i la improvisació. Es torna totalment imprevisible i té una facilitat innata per desfer plans en el darrer moment. Es mou per impulsos. Pels seus… pels d’ella… i únicament pels d’ella. El mur infranquejable en la relació amb la Gloria és el pànic irracional que té a assumir qualsevol compromís sentimental. Quant se’n adona que pot haver-hi la més mínima vulnerabilitat en les seves emocions, la possibilitat d’alguna escletxa del que ella qualifica com a debilitat, fuig immediatament, posant-se una cuirassa que la aïlla de tot i de tothom.

Eli

Elegant, amb un somriure encisador, poliglota i cosmopolita, sap moure’s a la perfecció en ambients força dispars. Si hagués de triar una paraula per definir-la aquesta paraula seria artista. Sovint la seva visió de la realitat és diferent a la de la resta de mortals, aportant sempre nous enfocaments a una quotidianitat, aparentment rutinària, que jo acabo fent meus. Amb una increïble capacitat de patiment i superació, qualsevol entrebanc se’l pren com un repte, assolint-lo mitjançant perseverança i esforç. N’ha superat de realment difícils… És una persona feta a sí mateixa que no depèn de ningú més que d’ella. Admira la intel·ligència i condemna el victimisme i l’autocomplaença. Segurament és la que més admiro de les tres, la més màgica de totes elles. Independent, lluitadora infatigable i amb un cor que vessa humanitat. Cuida i protegeix a les persones del seu entorn més que a ella mateixa. Sempre posa primer als altres… Dóna significat a la paraula amiga. És la que no diu, fa. La que no presumeix, escolta. La que sap fer-te sentir protagonista, fer-te sentir important. La que, quan la necessites, sempre hi és… Quan quelcom l’interessa és impacient i exigent. Contagia la seva passió per la vida… I, malgrat que molts ho desconeixen, és una magnífica conversadora. Té infinitat de vivències interessants per explicar. La podria estar escoltant durant hores sense perdre’n l’atenció en cap moment. Mai en tinc prou d’ella… El mur que s’interposa entre nosaltres per anar més enllà amb l’Eli és que el seu cor ja està ocupat, i jo no ho tinc cabuda. Tres som multitud.

Rocío

Sempre m’ha dit que és massa jove per pensar en l’amor, que té molts somnis que complir abans de embolicar-se amb algú. Darrere la seva aparença despreocupada, banal i esbojarrada, s’amaga una dona molt tradicional. Embadalida per la saviesa i amiga d’inventar histories fantàstiques, la seva vida ha estat intensa en plaers i persones, encara que sempre ha tingut molt clar on calia situar-les. De manera innata disposa d’una prodigiosa intuïció que sempre l’ha guiat sàviament. Una de les qualitats més amagades que té és que sap escoltar, cosa que l’experiència m’ha demostrat que no és ni tan senzill ni tan comú com podria semblar. Amant de la llibertat amb tota l’extensió de la paraula, és una dona que sorprèn per la seva maduresa i coneixement de la història. Malgrat això, és amb la que fer qualsevol bogeria resulta més natural. Viure és el seu leitmotiv. Engrescadora incansable, posa passió en tot el que fa i viu en primera persona tot el que sent. Li agrada jugar a ser qui és. Li encanta desafiar-te a que la descobreixis, a que busquis a la veritable Rocío. Quan t’hi acostes, a petites dosis, et deixa visibles els seus secrets… Es desviu per fer feliços als que estima… És la més somiadora de les tres. El mur insalvable que s’aixeca entre nosaltres quan em miro la Rocío més com una dona que com una amiga, és que em veu com el pare ideal, el que sempre havia desitjat tenir i que, malauradament per ella, mai va tenir.

Però també us haig de dir que hi ha una altra característica que les uneix. Les tres viuen en un mateix cos… Moltes tardes desprès de treballar vaig a visitar-les a l’hospital on estan internades, com avui estic fent. Mai sé amb quina d’elles em trobaré, sempre és una sorpresa, és totalment imprevisible. Si el temps ho permet fem una passejada pels jardins mentre ella m’explica tot el que li passa pel cap i jo li explico com ha estat el meu dia. Sempre li interessa… Però també és cert que, alguns dies, molt pocs, i sense motiu aparent, totes tres conflueixen en una, totes tres es fusionen i tots els seus murs s’esvaeixen. Ja no té por al compromís, el seu cor està lliure i la recerca del pare desitjat ha desaparegut. Llavors, aquell jardí, esdevé el Jardí de l’Edèn. I ens besem apassionadament, ens besem com si no hi hagués demà… Perquè, realment, demà pot tardar molt en arribar… si arriba.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s