Hac / Hache

h3Estava llegint un llibre d’Enrique Jardiel Poncela: “Amor se escribe sin hache”. Hac… De sobte aquesta lletra va ficar-se dins el seu cervell. Hac… Era una lletra que sempre l’havia trobat curiosa, diferent a les altres… Quàntica. Hi és i no hi és al mateix temps. Es veu però no se sent, quasi sempre silenciosa pot passar fàcilment desapercebuda per a tothom… Moltes vegades no s’està segur d’on posar-la, i fins i tot de si cal posar-la… Sovint es col·loca malament, o s’oblida. En general, no se li dóna cap importància…

Hac… La majoria de la gent no li troba utilitat, no sap molt bé perquè existeix. En certs idiomes li han buscat una parella de ball per crear sons, perquè, en algun mot, hi fos amb personalitat pròpia… Segurament si féssim una consulta sobre la hac sortiria que es suprimís, que millor que desaparegués, que no és necessària… perquè mai més estigués allà on no se l’espera, perquè mai més provoqués dubtes a ningú, perquè mai més no destorbés, perquè mai més induís a l’error…

Hac… De repent va adonar-se’n que se sentia hac. Amor se escribe sin hache

Hache / Hac

Estaba leyendo un libro de Enrique Jardiel Poncela: “Amor se escribe sin hache”. Hache… De pronto esta letra se coló en su cerebro. Hache… Era una letra que siempre había encontrado curiosa, diferente a las otras… Cuántica. Está y no está al mismo tiempo. Se ve pero no se oye, casi siempre silenciosa puede pasar fácilmente desapercibida para todos… Muchas veces no se está seguro de dónde ponerla, e incluso de si se debe poner… A menudo se coloca mal o se olvida. En general no se le da ninguna importancia…

Hache… La mayoría de la gente no le encuentra utilidad, no sabe muy bien porque existe. En ciertos idiomas le han buscado una pareja de baile para crear sonidos, para que, en alguna palabra, apareciera con personalidad propia… Seguramente si hiciéramos una consulta sobre la hache saldría que se suprimiese, que mejor si desapareciese, que no es necesaria… para que nunca más estuviera allí donde no se la espera, para que nunca más provocara dudas a nadie, para que nunca más molestara, para que nunca más indujera a error…

Hache… De repente se dio cuenta de que se sentía hache. Amor se escribe sin hache…

 

Deixa un comentari