El somriure de la forastera

Com cada dia laborable dels darrers onze anys, pujo al tren de tres quarts menys cinc de vuit del matí. Avui va més ple que de costum i no hi queda cap seient lliure. Em quedo dempeus a la plataforma d’entrada. Gairebé sempre hi ha la mateixa gent asseguda en els mateixos seients. A vegades els “forasters”, com anomeno als que no són habituals d’aquest tren, “prenen” el lloc a algú, tal i com avui m’ha passat en a mi. Normalment m’assec al costat de l’estudiant d’odontologia, un noi de Girona que gaudeix com ningú de les nits de Barcelona, i en front de la dona que llegeix “Cinquanta ombres d’en Grey”. Fa un parell de mesos que llegeix aquest llibre. És impossible que la seva lectura li porti tant de temps. Jo penso que la seva fantasia es dispara a cada paraula, i no passa d’una fantasia al dia… No hi ha cap altra explicació. La seva cara sempre denota felicitat… Clar que, tot això, són cavil·lacions meves. En comptes de llegir, tal i com acostuma a fer molta gent, imagino com deuen ser les vides de les persones que hi ha al vagó. Imagino com són, a què es dediquen, com es senten… Cada matí passo revista als que agafen al tren i elucubro sobre el seu estat d’ànim: l’home que treballa en una corredoria d’assegurances i que mira de reüll a la secretària de direcció que s’asseu en el compartiment del costat, el treballador d’una immobiliària que és un malalt dels sudokus o el representant d’una empresa de teixits de Terrassa que es creu un “Adonis” i intenta lligar amb totes les dones que pugen al tren. És un exercici que fa que el viatge passi molt més ràpid. Encara que m’agrada més quan em trobo algun “foraster o forastera”. Llavors he d’imaginar un nou personatge, definir la seva personalitat, inventar el seu passat i interpretar el seu present...

Per això, quan avui al pujar al tren he vist una cara que no coneixia, he somrigut, encara que no pogués seure. He fixat la meva mirada sobre ella per estudiar-ne l’aparença. Rondarà la trentena… potser vint-i-vuit o vint-i-nou anys. Morena, amb el cabell arrissat i uns preciosos ulls verds. De nas graciosament arreveixinat i llavis gruixuts. Més aviat prima, sense massa pit i de cames llargues. Vesteix brusa blanca, pantalons negres ajustats i botins també negres. Porta una mena de gavardina curta de color beix i un barret tipus fedora, marró. Tot plegat li dóna un evident aire a lo Bonnie & Clyde. Treballa en el món de l’espectacle. És actriu… o, més ben dit, vol ser-ho. Ha fet anuncis i petites aparicions en alguns episodis de series de televisió. També va sortir en una pel·lícula de sèrie B on només tenia una frase. Ara està molt il·lusionada perquè va a fer un càsting per un paper en una pel·lícula. I amb diàleg! A veure si hi ha sort… ella sempre hi confia. Atès que d’actriu no es pot guanyar la vida fa de cambrera en un bar. Hi ha un local de moda a la ciutat que té un vaixell, atracat al port, habilitat com a bar de copes. Treballa totes les nits al vaixell, exceptuant les dels dimarts i les dels dimecres. Aquest tipus de feina li permet poder presentar-se a tots els càstings que creu interessants. La seva vida és un càsting constant…

Observo que du posats uns auriculars connectats al telèfon mòbil. Parla amb algú. Veig que es tracta d’una videotrucada amb un noi. Dedueixo que és la seva parella. Somriu. És feliç. La seva cara és la millor definició de felicitat absoluta que es pot imaginar. Ho diu tot. Sento enveja… enveja i molta tristesa. Aquella demostració de felicitat desbordada em fa pensar en les meves carències, en els moments de solitud que, de tant en tant, em colpegen sense pietat. Em fa recordar instants, sensacions, moments de plenitud que no estic segur que puguin tornar. Vull continuar imaginant-me la vida d’aquella actriu, però la seva cara de felicitat ha fet que el meu pensament es desboqui i voli cap amb ella. L’anomeno Lilit… No sé quina cara té, no sé si és alta o baixa, grossa o prima, guapa o lletja… però sí sé que quan la vegi la reconeixeré, que sabria distingir-la entre mil, que la seva presència farà que jo comenci a brillar… Sí, sabré qui és. I ho sabré perquè l’he esperada des de sempre… Quan veig quelcom que m’emociona, que em remou els sentiments, se’m dispara la imaginació i penso en ella. I la invento, m’invento moments en els que quasi sóc capaç de sentir-la al meu costat… I imagino situacions. Imagino que m’acarona, imagino que recolza el cap a la meva espatlla mentre li xiuxiuejo paraules boniques… I penso que ningú sap estimar-la com jo, que no ens fan falta paraules per parlar, que compartim somnis, que junts construïm un camí que no ens importa on dugui… I gaudeixo somiant-la. Somio que la seva mirada em parla i em diu que sóc important. Somio que improvisem el nostre propi llenguatge a base de mirades i carícies… I la nostra historia està envoltada de fascinació i fantasia. Una historia que dibuixa somriures, que fa que surti el sol malgrat plogui, una historia en la que la llum de la lluna és un elixir d’amor, en la que la meva felicitat no s’entén sense la seva… Una historia que s’obre pas malgrat els entrebancs, que venç totes les dificultats i fa que triomfi el sentiment més pur que ha existit mai: el nostre amor…

No vull renunciar a somiar-la, a confiar que un dia apareixerà, a pensar que la màgia existeix… Sí, potser sóc il·lús… dons moriré sent-ho. Encara que, de tant en tant, m’hagi d’amagar del món per plorar en silenci, perquè la pena és massa gran i el dolor massa intens… Però passa, tot passa… A vegades penso que no hi ha més realitat que la que jo imagino…

I amb l’arribada a la darrera estació el somni s’esvaeix, ella s’esvaeix, es converteix en record…  M’empasso la tristor i afronto una nova jornada amb l’esperança que un dia el destí s’equivoqui i em doni la raó, fent realitat el meu somni… ella.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s