La màgia d’un instant / La magia de un instante

un instante mágicoD’aquí unes hores arribarà la nit màgica per excel·lència, la més carregada d’il·lusions, de desitjos, d’anhels… Nit envoltada de promeses, il·luminada amb bons propòsits, nit  per sotmetre’ns al judici reial… Nit en la que, any rere any, demano a ses majestats que te n’adonis que existeixo, que te n’adonis que dins meu hi ha un cor que batega per tu i només per tu… i els hi demano que escoltis al meu cos cridar amb totes les seves forces que estic boig per tu. Però, any rere any, ses majestats consideren que no ho mereixo, que no sóc prou bo per a  què em vegis, per a què te n’adonis que estic aquí… I llavors em submergeixo en un mar de dubtes, dubtes que em xiuxiuegen a cau d’orella que negui els meus sentiments, que m’oblidi del desig d’adormir-me abraçat a tu, que desisteixi de l’anhel que m’il·luminis amb el teu somriure cada matí quan em desperti, que m’oblidi de la meva passió per explorar el teu cos. Em xiuxiuegen que renunciï al meu somni, a tu…

Però aquesta tarda, quan la nit màgica anava guanyant protagonisme i la lluna començava a vèncer clarament al sol, t’he vist… Sí, t’he vist. Ha estat inesperat, fugaç, només un instant… però t’he vist. El meu cor s’ha accelerat, i els seus batecs recordaven el galop d’un cavall desbocat. Una intens calfred ha recorregut el meu cos de dalt a baix, fent sentir vives a totes i cadascuna de les meves cèl·lules… Un instant de joia que m’ha despertat mil emocions, un instant en el que he assaborit la teva imatge, altiva, elegant, preciosa… Un instant en el que quasi hem compartit el mateix aire, en el que les nostres mirades s’han creuat. Sé que m’has mirat però que no m’has vist. Ha estat un moment màgic en el que ens trobàvem només a un petó de distància…

Me n’adono que les meves paraules només tenen sentit quan es pensa amb el cor i és que, en a tu, no et sé pensar d’una altra manera… De fet no et penso, et sento, encara que el meu somni seria viure’t. Qui m’havia de dir que la vigília del dia de Reis em portaria el regal de la teva presència. Veure’t furtivament és tot al que ara puc aspirar…

La magia de un instante / La màgia d’un instant

Dentro de unas horas llegará la noche mágica por excelencia, la más cargada de ilusiones, de deseos, de anhelos… Noche envuelta en promesas, iluminada con buenos propósitos, noche de sometimiento al juicio real… Noche en la cual, año tras año, pido a sus majestades que te des cuenta que existo, que te des cuenta que dentro de mí hay un corazón que late por ti y sólo por ti… y les pido que escuches mi cuerpo gritar con todas sus fuerzas que estoy loco por ti. Pero, año tras año, sus majestades consideran que no lo merezco, que no soy lo suficientemente bueno para que me veas, para que te des cuenta que estoy aquí … Y entonces me sumerjo en un mar de dudas, dudas que me susurran al oído que niegue mis sentimientos, que me olvide del deseo de dormirme abrazado a ti, que desista del anhelo que me ilumines con tu sonrisa cada mañana al despertar, que me olvide de mi pasión por explorar tu cuerpo. Me susurran que renuncie a mi sueño, a ti …

Pero esta tarde, cuando la noche mágica iba ganando protagonismo y la luna empezaba a vencer claramente al sol, te he visto… Sí, te he visto. Ha sido inesperado, fugaz, sólo un instante… pero te he visto. Mi corazón se ha acelerado, y sus latidos recordaban el galope de un caballo desbocado. Un intenso escalofrío ha recorrido mi cuerpo de arriba abajo, haciendo sentirse vivas a todas y cada una de mis células… Un instante de alegría que ha despertado en mí mil emociones, un instante en el que he saboreado tu imagen, altiva, elegante, preciosa… Un instante en el que casi hemos compartido el mismo aire, en el que nuestras miradas se han cruzado. Sé que me has mirado pero que no me has visto. Ha sido un momento mágico en el que nos encontrábamos a tan sólo un beso de distancia…

Me doy cuenta que mis palabras sólo tienen sentido cuando se piensa con el corazón y es que, a ti, no sé pensarte de otra manera… De hecho no te pienso, te siento, aunque mi sueño sería vivirte. Quién me iba a decir que la víspera del día de Reyes me traería el regalo de tu presencia. Verte furtivamente es todo a lo que ahora puedo aspirar…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s