Una nit de Nadal

MotelEl viatge se li estava fent molt pesat. Llargues rectes enmig d’un paisatge semi desèrtic. Kilòmetres i kilòmetres estranyament idèntics. L’ambient era força fred i la carretera travessava algunes zones de boira, la qual cosa aconsellava conduir amb precaució i no gaire ràpid.  En qualsevol cas, tampoc tenia res millor a fer en aquells moments, no l’esperava ningú. Finalment va localitzar aquell maleït motel de carretera que buscava. Sort del GPS, sinó hauria estat impossible. Brut, era la paraula que més se li esqueia. Brut, vell i rovellat. “¡Deu meu!”, va pensar, “¡què se m’ha perdut aquí!”. Era el motel Florida. De ben segur havia conegut temps millors… Va entrar-hi, esperant trobar algú conegut o, com a mínim, quelcom que reconegués i pogués adivinar què havia de fer a continuació. Es va dirigir directament al menjador. Al arribar-hi sonava “So lonely” de The Police. “També estan a la última en música”, va pensar amb ironia. Només tres taules del menjador estaven ocupades. En la primera hi havia una família amb dos fills pre-adolescents, nen i nena, que reien sorollosament mentre sopaven. En la taula del costat hi havia una vell que menjava un plat de sopa xarrupant-la. Feia un escàndol notable. En l’altre cantó del menjador hi havia una noia jove sola. No coneixia a cap d’aquelles persones, i res en el local li era familiar. Una mica decebut va tornar a recórrer la sala amb la mirada observant detingudament a cada persona. De sobte quelcom en la mirada de la noia jove li va cridar l’atenció. Era una mirada trista, perduda, buida… Aquella mirada no li era desconeguda. Va dirigir-se cap a ella.

  • Hola, potser pensaràs que estic boig, però crec que haig de parlar amb tu.

La mirada de la noia mostrava una barreja de por i desconfiança.

  • Sé que no ens coneixem, però si em dones un minut t’ho explicaré tot. Si no et convenço me’n aniré. Voldrà dir que m’he equivocat de persona – va dir molt seriós i intentant que sonés el més natural possible.

Semblava que la noia l’estava estudiant, mirava més enllà de les seves paraules.

  • Tens un minut, però no cal que t’asseguis, m’ho pots explicar dret – va dir-li al cap d’uns instants.

La seva veu va sonar dura i amb un accent que no sabia identificar. Va decidir aprofitar el minut.

  • Vaig tenir un somni. Una fada em deia que a la nit de Nadal havia d’anar a un motel de carretera anomenat Florida. Allà em reuniria amb algú que tindria la clau per dibuixar el meu futur. Em va dir que la meva vida donaria un gir a partir de trobar-me amb aquesta persona. Va afegir que, si no hi anava, perdria la darrera oportunitat de ser feliç. La persona amb la que em trobaria no seria qui em donaria la felicitat, sinó que em mostraria el camí per aconseguir-la. Jo sabria quina persona era només veure-la…

Va fer una petita pausa per remarcar més el que li anava a dir a continuació.

  • No conec a cap de les persones que es troben en aquest menjador, i la única cosa que m’ha cridat l’atenció ha estat la teva mirada, detecto quelcom familiar en ella. Per això he vingut a parlar amb tu.

Quan va acabar de parlar es va quedar mirant-la fixament als ulls esperant la seva reacció. Li semblava que ella dubtava, que no sabia ben bé què pensar del que li havia explicat. La veritat és que era bastant inversemblant tot plegat, entenia perfectament que dubtés d’ell. Li va semblar que passava una eternitat abans la noia no li va donar una resposta. Encara que, realment, només van ser uns pocs segons.

  • Assentat, em sembla que no t’has equivocat… encara que m’esperava un altre tipus de persona.

No sabia que el va deixar més glaçat, si la temprança amb que va pronunciar aquelles paraules o el fet que l’estigués esperant. La cara de babau que se li va quedar fins i tot va arrencar un lleuger somriure a la noia.

  • Ara el sorprès sóc jo… – va començar a dir però ella el va interrompre.
  • Jo també he tingut un somni… Per això estic aquí.

Aquella revelació va provocar-li un esclat de nerviosisme que no podia controlar. Li semblava impossible que allò pogués estar passant.

  • Què has somiat? – va preguntar acceleradament i amb una certa tremoló a la veu.
  • Se’m va aparèixer una fada. Em deia que tenia que anar al motel Florida la nit de Nadal, que hi trobaria a una persona perduda, desorientada, buida… i que havia de parlar amb ella per comunicar-li un fet que canviaria la seva vida.

Igual que ell, la noia va fer una pausa significativa en aquest punt de la seva narració.

  • I em va deixar clar que desprès de fer-ho, jo hauria de seguir el mateix camí. Fins que has arribat tu pensava que la persona amb qui m’havia de trobar era jo mateixa… però al explicar-me el teu somni ho he vist clar, no és una casualitat que hagis vingut a parlar amb mi. I deus estar tan o més penjat que jo per venir la nit de Nadal aquí fent cas d’un somni… sens dubte ets la persona que esperava.
  • I la fada et va dir què m’havies de comunicar?
  • No, no m’ho va dir. Tan sols va comentar que, quan jo ho digués, tu ho sabries…

Tots dos es contemplaven en silenci intentant comprendre qui o què els havia guiat  cap aquell motel en una nit tan assenyalada. I sobretot, perquè… No tenien res ens comú. Ella deuria tenir poc més de vint anys. Ell anava cap els seixanta. Per la manera de vestir, om diria que ella provenia d’una família més benestant que la d’ell. Ella semblava una estudiant. A ell li faltaven pocs anys per jubilar-se. Ella ho tenia tot per fer, tot per descobrir. Ell ja ho havia fet tot en la vida, ja havia iniciat el seu compte enrere particular.

  • Hem de trobar alguna connexió entre nosaltres, hem de trobar què és el que m’has de revelar, què és el que tu saps que em canviarà la vida…
  • I haig de saber què vol dir que “hauria de seguir el mateix camí……” No sé per on començar, no sembla que tu i jo tinguem res en comú – va replicar la noia.
  • Dons comencem per explicar-nos les nostres vides, en algun moment hi trobarem una connexió, n’estic convençut…

I així ho varen fer. Mentre menjaven i bevien s’explicaven les seves vivències sense ometre ni un sol detall, tot buscant una pista que posés de manifest l’existència d’una connexió entre ells, una connexió que havia de desencadenar la màgia capaç de canviar el rumb de les seves vides. La nit va començar a ser historia, i el sol va tornar, un cop més, a il·luminar un nou dia. Ells, però, encara seguien parlant sense haver trobat què tenien en comú… de moment només una nit de Nadal.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s