Absència

tuausenciaVa agafar paper i bolígraf, i va començar a escriure molt de pressa. Els traços, però, no eren ferms sinó dubitatius, mostraven tots els dubtes que en aquells moments lluitaven dins els seu cap, dins el seu cor…

Absència… Desig frustrat de veure’t. Dolor intens que no sé empassar-me. Gust amarg de la desesperació més sagnant… Absència… Et busco. No hi ets. Tristesa… Algú xiuxiueja a la cambra del costat. No és la teva veu, no és el teu riure, no ets tu...”

De sobte es va aturar i va arrugar el paper amb ràbia per acabar llençant-lo al terra. Va reprendre l’escriptura en un full nou.

Absència… On ets? On sóc? Desconcert. Les urpes de la decepció esgarrapen tot allò que has tocat. Desesperació envoltada d’un tel de melangia… Absència… Nits distants, nits de records, nits de dolor… Tot és diferent, res és el mateix. Buit que no s’omple. Intens sentiment de culpa, impotència que em desespera…

Com abans, tampoc va quedar satisfet amb el que havia escrit. Va tornar a fer una bola amb el paper i la va llençar per darrera seu. Sobre la taula hi havia una ampolla de vi. D’aquell vi… Va obrir l’ampolla i es va servir una copa. Li agradava aquell vi. Si tancava els ulls era capaç de sentir-se transportat a un altre lloc i a un altre moment…

Absència… Dono voltes sobre mi mateix. M’ofego, m’ofegues… ens ofeguem. Caos. Mutació sobtada, desenllaç imprevist, final accelerat… Absència… Ja no queda amor, queda absència, quedar dolor sord… Campanes que toquen a morts, terra inhòspita, aire gèlid, cor que es glaça…

Escrivia i bevia sense parar. Suprimia, esmenava, arrugava papers… res li agradava, res el satisfeia, es sentia buit, acabat, mortalment trencat… Bevia, escrivia, bevia, escrivia… però res fluïa, ni les paraules, ni els sentiments, ni les ganes de viure…

Absència… busco dins meu algun record, alguna imatge teva, un lloc on aferrar-me, una glopada d’aire pur… Absència… Reconstruir, reviure, recompondre’s… potser recuperar-te? Per què?

Va mirar l’ampolla. Només en quedava un quart. Es sentia emboirat, abraçat per quelcom que no sabia definir, sense forma ni color, però que l’escanyava cada cop més…Aquell nus a la gola no el deixava expressar-se, segrestava totes les seves paraules, no naixien, s’avortaven…

Absència… intento comprendre, em colpegen moltes preguntes, recordo mirades, paraules, gestos… recordo però no et reconec, records no trobats, peces sense encaixar… Absència que deixa enrere rialles, jocs i complicitats… absència devoradora d’emocions i sentiments, absència que allibera monstres i dimonis…

El vi li va fer oblidar el dolor i la son li va fer oblidar el vi. Quan es va sentir sense forces, va posar el avantbraços sobre la taula i va recolzar-hi el cap, com si d’un coixí es tractessin. Lentament els seus ulls van deixar de veure, les seves orelles van deixar d’escoltar i el seu cap va deixar de pensar… afortunadament.

Va despertar-se sense saber on era. Mal de cap. Mirà al seu voltant. Més mal de cap. Va trigar uns segons en reconèixer la seva habitació. Llavors va començar a recordar… Estava escrivint, escrivia per ella i s’havia adormit… Davant seu, sobre la taula va veure un full de paper. Tan sols hi havia escrita una paraula. “Absència”, només absència…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s