Les cinc de la matinada

reloj4Feia molts anys des del darrer cop que s’havien vist. Ell ja no era un adolescent amb acne i borrissol sino que s’havia convertit  en un pare de família amb dos fills, hipoteca i dos divorcis a l’esquena. Ella ja no era la mare de família que tenia un fill adolescent, sino que era una vella amb pròtesis de genoll i de maluc, que caminava molt dificultosament i que portava el pas dels anys gravat en el seu rostre. Un mite eròtic de la seva adolescència va fer-se miques amb pocs segons.

– Hola, quan de temps! – li va di ell mentre l’abraçava i la feia un petó – Estic molt content de veure-la.

– Sí, han passat uns quants anys… què tal et va tot? – va respondre.

Mentre explicaven grans titulars dels darrers anys, a ell li passaven pel davant mil imatges rescatades del passat. Se la imaginava assentada en aquell sofà de pell marró fosc, quasi negre que hi havia en el menjador de casa seva, les llargues cames creuades, balancejant-ne una fins a perdre la sabata, un moviment hipnòtic que sempre el mantenia atrapat i que, més d’un cop, havia pensat que el delataria. Hi havia hagut moltes nits humides pensant en ella, en les seves cames, en les seves mans, en el seu cos… encara que, ara mateix, li semblava mentida…

– I tu, estàs amb algú? – li va preguntar desprès de parlar-li de la nova parella del seu fill.

– No, no estic amb ningú – va respondre.

– Perquè ja n’estàs fart de les dones i no vols saber-ne res més?

– No, què va! – va dir ell – No, encara no he trobat la dona que estic buscant.

– Dons més val que no badis o “se’t covarà l’arròs”, els homes no sabeu estar sols.

Va començar a parlar de la seva filla i dels seus nets. De fet, la seva ocupació principal els darrers anys havia estat cuidar-se dels nets. Però en aquells moments ell no l’escoltava. Estava concentrat analitzant en una sola frase : “Dons més val que no badis o se’t covarà l’arròs”. Tot d’una aquelles paraules li provocaren una forta angoixa, li van fer sentir el gust amarg de la derrota, li feren veure que estava propera l’hora de les renuncies, del conformisme, d’acceptar que els millors moments ja eren historia… l’hora en que la passió és un miratge i el cor està massa cansat per il·lusionar-se altre cop, en que començar de nou sembla una missió impossible… El camí havia començat a fer pujada. Tot plegat el va fer pensar en un dia, ja molt llunyà, que va sortir de festa amb els amics a veure si lligàvem i, desprès de unes quantes temptatives frustrades, a les cinc de la matinada, va pensar que la única solució era “abaixar el llistó”, perquè si no ho feia aquella nit ja s’hauria acabat per ell. En aquest moment li semblava està revivint les sensacions que va tenir aquell dia a les cinc de la matinada… Aquella llunyana nit havia dormit sol, i ara alguna cosa li deia que havia de prendre la mateixa decisió, que no havia de pensar en el temps que quedava, que el que desitjava era inalterable, que el camí el portaria on l’hagués de portar… però, a vegades, tenia por, molta por…

– Quan eres adolescent, jo t’agradava, oi? – li va preguntar de sobte tornant-lo a la realitat de la conversa – Estaves obsessionat amb mi i amb les meves cames. No les perdies de vista…

La pregunta el va agafar totalment desprevingut. Una onada de calor va sorgir del seu interior i el va recorre de baix a dalt. Es sentia com un boxejador que ha encaixat un cop quasi definitiu i, per uns instants, es queda completament “grogui”… No encertava a trobar cap paraula per contestar-li però, d’altra banda, el silenci que hi havia li recordava que es volia fondre. Només el trencaven les notes de The winter long. Ella el mirava fixament als ulls. Va començar-se a dibuixar un lleuger somriure a la cara d’ella.

– Ho he sabut sempre, des d’un dia que estaves malalt i et vaig venir a fer el dinar perquè la teva mare estava en un enterrament a Els Brucs. Te’n recordes?

La veritat es que no ho recordava, però encara no podia articular paraula, només feia que posar-se vermell, i el somriure d’ella cada cop era més gran … L’arribada del seu fill en aquell moment va posar fi a una conversa que havia començat a descontrolar-se …

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s