Una mirada en cent paraules

crows-feet2Ho havia preparat minuciosament. El restaurant, la ubicació de la taula, el menú, què li diria, en quin moment… Estava nerviós, tornava vint anys enrere, l’espera semblava eterna. Ella seguia sense ser puntual. Un somriure, dos petons, paraules de disculpa… Estava radiant… Tres plats per picar, vi blanc, conversa interessant… perfecte… però va sonar el seu mòbil.

– Si? – contestà.

En sentir l’altra veu se l’il·luminà la cara i la seva mirada em va robar tota l’alegria que tenia…

– Perdona, és el Joaquim- digué aixecant-se per tenir intimitat.

Quan va tornar a la taula jo me’n havia anat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s