El dia que la música va morir

retroniteHavia posat el darrer llibre a la bossa. Ja no hi havia res més que agafar. Em vaig assentar en aquell sofà per darrer cop. Aquella bossa era tot el que mancava emportar-se. Una bossa amb molt poques coses: uns quants llibres, quatre papers i uns pocs cd’s… Volia posar-hi més coses, però no podia… Volia omplir-la de records, de records alegres, de moments meravellosos, de somriures, de petons, de paraules boniques… però era impossible. No era capaç de deslligar-los del dolor, del patiment, de la pena, dels plors, de les pors… tot plegat resultava una càrrega massa feixuga per a mi, no podia amb ella. Tan sols em quedava renunciar-hi i deixar dins aquelles quatre parets els records més preuats, els meus moments més íntims, per dolorós que això em resultés… Només d’aquesta manera podria tenir l’esperança d’un futur, d’un futur diferent, d’un futur deslligat del meu passat, d’un futur començant de nou… Però renunciar al que has estat, al que has estimat, a les coses per les que has lluitat, em resultava molt difícil i el dolor que sentia dins meu començava a no deixar-me pensar amb claredat. Tenia la ferma convicció que havia de fer-ho, però costava molt, i s’estava convertint en un tràngol molt amarg… massa… Vaig començar a caminar per la casa, a recórrer les seves estances… Cada espai em transportava a un passat, cada cop diferent, regalant-me sempre un record especial: una carícia, aquell sopar, una il·lusió compartida, paraules d’amor etern, l’aroma d’un perfum, la rialla d’un nen, una nit inoblidable... Eren sensacions que, de manera  conscient, estava enterrant i que em cridaven, em suplicaven que no les deixés allà. Però ja havia pres una decisió, i estava en joc el meu futur, la meva capacitat de recuperar sensacions perdudes, la meva força per il·lusionar-me de nou, per sentir passió per viure… estava en joc la meva darrera possibilitat de ser feliç…

Vaig parar-me davant el mirall del replà del primer pis. Tenia els ulls plorosos i les primeres llàgrimes van començar a deixar-se veure. Era la única manera que tenia de combatre el dolor, l’intens dolor que produïa haver de deixar enrere vint anys…  vint anys construint un futur que ja mai seria, vint anys que, en aquell moment, em semblaven la vida sencera… Una llàgrima va iniciar el camí cap a la meva boca. I li va seguir-ne una altra, i una altra…. No sé quan temps vaig estar allà dret, parat mirant-me al mirall, sense veure’m però, al mateix temps, sense deixar de mirar-me. Finalment vaig anar a la planta baixa a buscar la bossa. No tenia sentit estar-s’hi més. Ja era de matinada. El carrer estava buit i ningú em veuria sortir. No volia haver de parlar amb cap veí. Vaig obrir la porta del carrer i una ventada d’aire fred em copejà la cara. Era desembre. Vaig sortir. En girar-me vaig donar una darrera ullada. Vaig tancar la porta suaument. No hi havia música dins el meu cap. Aquell dia no podia haver-hi música. Tan sols em va venir a la memòria un vers del American Pie de Don McLean: “…the day the music, died…”. Aquell dia havia mort una mica.

Advertisements

4 thoughts on “El dia que la música va morir

  1. expliques situacions i sobretot emocions , que hem resulten molt i molt properes,tant que, m,has fet recordar moltes, que ja no volia ni recordar…..a part d,aixo,veig que el fil argumental de la teva vida,sempre va acompanyat d,una banda sonora, d,una musica especial,per a mi la canço de Don McLean és un del primers records musicals de la meva vida,i si tinc música, és que estic VIU¡¡¡

  2. Jo crec que tots tenim una banda sonora de la nostra vida, que ens ha acompanyat en els moments bons i en els no tan bons… La música és un fil conductor important perquè, si tanques els ulls, té la capacitat de transformar-se en una persona, en un lloc o en una situació… per això sempre m’ha acompanyat alguna que altre cançó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s